Resposta...necessito una resposta...

Senyoooooors! (i senyoretes)

Per l’amort de Deu! Mireu aquest pobre noi! Aixó és el que jo anomeno una “idea de bombero”.
Com pot ser? Com pot un arribar a aquests extrems? En que set-sous (o setze ous) està pensant per tatuar-se un parell d’ous ferrats amb cansalada al cap? Eng? Hi ha algú que m’ho pugui explicar?

Si teniu una resposta a la meva pregunta, si us plau, feu-me-la saber.

Jo, myself and Shiraz...

El taronja i el lila van be junts.
Les papallones son maques pero les orugues no.

La Teta

Esta mañana ha salido en las noticias que han echado a una señora de avión por estar dando de mamar a su criatura hambrienta. Analicemos los hechos, o mejor dicho, vamos a ver:



1- Yo, nunca he leído ningún “disclaimer” al comprar un billete de avión donde diga que se prohíbe dar de mamar.

2- En los aeropuertos, tampoco he visto nada. Aunque reconozco que seria un punto: “Se prohíbe llevar goma 2, objetos punzantes, y dar de mamar”.

3- Si yo estuviera en ese avión, le pediría a la señora que por favor le diera de mamar al niño, o que lo amordazara. Lo que sea con tal de no oírlo berrear.

Lo que pasa es que a la gente se le ha olvidado que somos mamíferos. Se creen que somos algo mejor, más sofisticado. Lo de mamíferos les suena a vaca, a rumiante.

Paso importante en el proceso de escisión entre nosotros y el mundo animal fué el reinventar la teta. Hoy en día, la función final de la teta ya no es la de amamantar. Para eso están los biberones. En la actualidad, la teta sirve principalmente para encontrar a los hombres, atraerlos a todos, calentarlos y hundirlos en las tinieblas (de aquí en adelante referida como función “Mordor”).

Otra función de la teta es la de la reafirmación. Hay muchas mujeres (de quince años o más) que se ponen tetas postizas para estar más seguras de si mismas. Las que se las ponen de las gordas es para afirmarse al suelo ya que tienen un temor interno a que se las lleve el viento (por ejemplo las que viven en Miami, con la de hurcanes que hay). Eso lo entiendo. Pero en general, el objetivo final es asegurarse de que podrán algún día realizar la función “Mordor”. Y si es posible hacerlo al día siguiente de la operación mucho mejor. Y claro, confiar en un par de tetas (al fin y al cabo, materiales, palpables) es menos arriesgado que confiar en una misma, en un “yo” inmaterial, que cambia constantemente de parecer y que se ve sometido a alteraciones hormonales cada mes.

En fin. La función Mordor de la teta es un función sexual (que me parece muy bien) pero que pone a los puritanos los pelos de punta del horror (solo cuando están en público, claro). Y si teta=sexo y sexo=diablo, entonces teta=diablo. Y pasa lo que pasa, que te acaban echando del avión por ser demasiado mamífera.

El cos huma

Fa uns quants dies vaig anar a l’exhibicio anomenada “bodyworlds”, d’en Gunther Von Hagens. Per si no heu sentit a parlar, aquest artista es dedica a exposar el cos huma desde una perspectiva anatomica (desde dintre!), amb la intencio de instruir als visitants sobre la bellesa i la complexitat dels nostre cos. No hi ha absolutament res d’espiritual, religios, etic, metafic o filosofic en aquesta exposicio. No hi ha lloc per l’eteri, nomes per l’os i la txitxa. La qual cosa em va agradar. En Gunther, el que vol es que la gent vegi com cada muscle es conecta amb cada os, i com l’estomac i els pulmons funcionen, i com els vasos sanguinis es bifurquen, i com el cervell esta tan arrugadet que si l’estiressim sobre una taula ocuparia mes d’un metre quadrat...

Per obrir-nos els ulls cap a l’nterior del nostre cos, en Gunther fa servir dues tecniques basades en la plastinacio: la “global” i la “a rodanxes”.

En la plastinacio global, en Gunther agafa el cos sense vida del voluntari donant, i li estreu l’aigua i el greix, i en el seu lloc hi posa acetona. Com ho fa exactament? Doncs no ho se, pero m’imagino la catipen. Despres, els posa en remull, en un bany (calentet) de polimers a baixa pressio, de manera que l’acetona s’evapora i els polimers prenen el seu lloc. Es a dir, el que en un principi era un mitxelin de greix, es transforma en un mitxelin de plastic. Per cert, de la pell no se que en fa (sofas, bolsos...cobrellits...hi ha mil aplicacions!) Per acabar, els posa en una postura interessant (que probablement la persona no va adoptar mai en vida, com per exemple, saltant d’un trampoli) i llestos, cap al museu!

En la plastinacio a rodantxes, el proces es similar, pero previament, en Gunter agafa el cos i l’entifora en un congelador (ha de ser gran perque si queda arrugat no fa goig). I despres, el passa per la serra circular, fent rodanxes de gruixos variats, segons com li vingui de gust (ben fet, o cruet...). I despres els plastina. Fa rodanxes a lo llarg, a lo ample...atraves...de totes les maneres. I per que serveixen les rodanxes? Be, segur que sempre us heu preguntat com hi poden cabre els pulmons i el cor, i la traquea i l’esofag, i si tens un tumor, el tumor tambe, dintre de les costelles. Doncs per aixo.

La meva experiencia a l’exposicio va ser en general positiva. Pero l’interes pels cossos va decaure exponencialment, perque un cop vist un, el seguent no semblava gaire diferent (li canvia la posostura). Pero si tens curiositat per saber com estan matximbrats els ossos els tendons, el muscles, els nervis...es fascinant. El que mes em va agradar era el del senyor sentat, en el qual tots els muscles de l’esquena estaven desplegats (en tenim un grapat a l’esquena, sabeu?) inclus l’osset mes exterior de la columna estava fora, de manera que es podia veure com la medul.la espinal baixava desde el cervell. Tambe em va agradar el de la noia efectuant un salt de trampoli. En aquest cos, el Gunter havia desplegat la part superior del cos en tres, la del davant (amb els muscles de davant), la del mig (amb organs instens) i la del darrera, (amb els muscles del darrera) Els ossos estaven repartits de manera que tot s’aguantava, com un abanic xines. Tot anava be, mentre la mirava per tots els costats, fins que en acabar la meva inspeccio al voltant d’aquest cos, aixeco el cap i em trobo amb el cap de la noia just per sobre del meu, amb les celles, i els llavis...uix!

En moments com aquest, que passaven de quant en quant, veies alguna cosa que et feia recordar que estaves mirant a persones de veritat (o al que queda d’elles). Crec que eren els cabells. En Gunther ha deixat pels per aqui i per alla, per donar-li un toc genui. El cas mes extrem era el d’un senyor “a rondanxes”. Cada roanxa d’uns tres centimetres de gruix, a lo llarg, tallades perpendicularment al tors. M’explico? Be, en aquest cas, el Gunther ha deixat la pell de la cara de la rodanxa que agafa el tros entre el nas i la meitat de l’ull intacte (imagineu-vos ara dues linies que van desde aquests dos punts, en paral.lel, rectes cap avall, doncs aixi es la rodanxa). Obviament, agafa part de l’ull, i del llavi. Suficient informacio pel cervell huma (al menys pel meu) per extrapolar i tenir una idea de la cara del senyor...

Be, a l’exposicio hi havien altres cosetes d’interes, com tot un camell plastinat, el regitzell de fetus humans, la dona embarassada tallada pel mig (pero amb un pulmo exposat amb la indicacio de “dona fumadora”)...al final pero, un surt d’alli amb consideracio i respecte pel seu propi cos, i prometent-se cuidar-se mes i fer mes exercici i estiraments, i menjar menys formatge de camembert...el que encara no m’explico es com pot algu donar el cos per acabar plastificat d’aquesta manera...si teniu teories al respecte, poseu-les als comentaris. Jo en tinc la meva...I si voleu saber mes, podeu visitar aquests links:

http://www.bodyworlds.com/index.html
http://www.smm.org/bodyworlds/
http://www.mos.org/bodyworlds/
http://www.guardian.co.uk/gall/0,,669680,00.html

Mars Attaks

Pues aquí está la foto que expresa gráficamanete como hacerse un disfraz de marciano.

Presupuesto:

-Gafas: $10.00
-Gorro: $2.00
-Tenes los huevos de llevarlo puesto: Priceless

Tráfico

Hola a tod@s,
Permítanme remarcar un hecho que me causado profunda mella, pues si bien ya sabíamos todos que hay mucho gilipollas suelto, hay ocasiones, como la que he vivido hoy en las que es tan agudo el grado de gilipollez que no dejo de asombrarme. No solo no quepo en mi, sino que casi no quepo ni en mi propio coche del asombro.
Esta mañana, como cada mañana, me dirijo al trabajo. Como vivo en los suburbios, no me queda más remedio que conducir. Casi siempre hay tráfico, por lo que el tiempo de ruta que de efectuarse a las 4:00 de la madrugada sería de 20 minutos, a las 7:30 es de 45 minutos. Hay trafico, vale; pero no por ahorrarme 25 minutos me voy a levantar a las 4. Sin embargo hoy ha sido distinto. Salgo a las 7:30 como cada dia y a las 9:00 todavía estoy en lo que es el equivalente de "la ronda", pero aquí, en Boston. Y a que se debe esta aglomeración de coches? Yo me imaginaba un accidente en cadena con trailer de 8 ejes involucrado, volcado, o encallado en uno de los túneles. Pero no. Cuando llego a mi salida veo un coche de policía parado, cortando todo un carril, en plena hora punta, mientras un tipo, se dedicaba a cambiar la bombilla de una de las farolas.
En vista de la escena, involuntariamente se me ha abierto la boca tanto que me he golpeado la mandíbula con el volante. Que alguien me explique por favor, porque tienen que cambiar una bombilla en hora punta, a plena luz, en lugar de hacerlo o bien a las 5 de la mañana, o bien a las 11.

Dracs, papallones i lleons

Hola amics i amigues!

Oblidem-nos del patinatge que no es lo meu. En lloc, he descobert una aficio de la qual resulta que en tinc la ma trencada. I jo, sense enterar-me. Anys i panys vivint en l’obscuritat, al.lienna al meu talent nat! Pero, mes val tard que mai, i pajaro en mano que ciento volando!

No es tracta ni mes ni menys que de: FACE PAINTING!!! Amics i amigues, us comunico que en en soc LOS-TIAN-PAS-TA.

Una activitat perfecte, que em va “como guante en mano”, doncs em permet:

1- Expresar-me artisticament
2- Potinejar coloraines
3- Pintar-me la cara
4- Torturar nens

Si, si. El punt quatre es important. Sobretot tal i com esta la societat avui en dia, especialment en paisos com aquest en el que jo visc, on els nens son sagrats, reencarnacio tots ells del Dalai Lama i de la mare que el va parir. Les pobres criatures que no trenquen mai un plat. Els nens, que dirigeixen la familia, que tenen el control de la casa i de les televisions (si, de les quatre o cinc televisions que es tenen, com a mitja, a les cases darrerament). Que van armats a les escoles, que han convertit la figura de la mare en la de la minyona/chofer que els porta amunt i avall a tots els partits de futbol, baseball i hockey, amb els sandwitchos, el suquet de poma (perque obligar-los a beure aigua de la font es un acte d’abus contra els drets del nen), i el yogurt. Els petits projectes de persona, que no poden sobreviure sense l’ultim model de PSP, (o sense el bolset Coach-per cert, puta rabia que em fa quan veig les nenes de 12 anys amb la merda de bosets de $300!) i que et demanen explicacions per tot, especialment, els fills de divorciats. Arruinar-te la vida es la seva missio. A ells, els hi dedico la meva tortura, camuflada d’entreteniment.

Aquest es el meu procedir:

Kame: Que vols que et pinti, maco?
Nen: Vull ser un tigre!
Kame: Aixo et picara al nas
Nen (arrufant el nas): uiiiii com picaaaa!
Kame (posant-li en pincell dins el nas): Calla i aguantat. I Estigue’t quiet!

Kame: i tu bonica? que vols?
Nena: Vull de princessa! rosa, amb floretes blanques i platejades, i els llavis vermells!
kame: De bruixa amb berruga peluda doncs!

Kame: I tu, xato, de que vols que et pinti?
Nen: De goblin
Kame: De conillet sigui!

Cal dir, que, entre les males besties, sempre es troba un diamant en brut. En el meu cas, la Nancy: ella volia un drac. I drac va tenir.

PATINS EN LINIA

Ho heu probat? Quan em vaig comprar els patins, el kit de proteccions estava d’oferta. Per mi? A mi no em cal! Jo he patinat amb patins de quatre rodes de sempre! (quan va ser la darrera vegada? Mmm...fa quinze anys?) és igual. Això no s’oblida, ademes, no pot ser tan difícil, oi?

Dia 1: aterro sobre d’un matoll.

Dia 2: em compro les jonolleres.

Dia 3: pirueta de quatre voltes i mitja, dues de les quals les faig amb el cul i els colzes al terra.

Dia 4: compro les colzeres i les munyequeres.

Amb el temps, la cosa a anat millorant. Encara que continuu tenint un petit problema tecnic: no se frenar. Bé, se frenar pero no “amb estil”. Tinc dues tècniques poc recomenables per frenar:

Frenada d’aborriment: consisteix en deixar de patinar uns 200 m abans d’arribar al punt de stop. Un, eventualment para. Inconvenient: no funciona muntanya avall.

Frenada d’impacte: per això es necessari impactar contra un obstacle que es trobi a prop del punt on vols parar: un semàfor, una valla, un poste de telèfon, una paret, o un transeunte son alguns exemples. D’aquests, els meus preferits són la valla, i el transeunte (només si és guapo i ben plantant).

Amic, si et decideixes a probar-ho t’agradarà. Si ademés portes un mp3 player amb els Juno Reactor o els Propellerheads, molt millor. Aleshores no t’importarà si els nens de quatre anys amb bicicleta de tres rodes et passen. No t’angoixaràs si veus una branca al terra, just davant la teva roda. No t’importarà moure els bracos espasmòdica i arrítmicament per tal de mantenir el teu precari equilibri. No. Volaràs sobre l’asfalt. Esquivar la branca serà com esquivar un cotxe que s’aproxima a tota velocitat, amb el dolent de les dents metàlliques disparant-te, mentre tu, àgil com el Guruchaga després de quinze martinis, et carregues al dolent de les dents amb uns quants moviments de jiu-jitsu. Al cap i a la fi, el món ens el fem nosaltres...

He sortit a la tele!

Pequeño experimento para ver lo bien o lo mal que me conoceis.

Esto es cierto: Ayer sali por la tele, en las noticias de las 5 y de las 10 de la noche.

la pregunta es: sali porque...

A- Me dio un ataque de nervios estando en la oficina, y me lie a ostias con el ordenador.
B- Sali en pelotas a correr en medio del campo de beisball.
C- Le dije "fuck you" a un niño en el supermercado y se lio la gorda.
D- Ninguna de las anteriores.

Que me decis?

Ala,a escribir

Benvinguts al meu este...eso...esto.

Aqui podem continuar el regitzell d'animalades que escrivim al del senyor Hops Hops. Pero fixeu-vos hi be: aqui no funcionen les lleis de la matematica euclidiana...