Hola amics i amigues!
Oblidem-nos del patinatge que no es lo meu. En lloc, he descobert una aficio de la qual resulta que en tinc la ma trencada. I jo, sense enterar-me. Anys i panys vivint en l’obscuritat, al.lienna al meu talent nat! Pero, mes val tard que mai, i pajaro en mano que ciento volando!
No es tracta ni mes ni menys que de: FACE PAINTING!!! Amics i amigues, us comunico que en en soc LOS-TIAN-PAS-TA.
Una activitat perfecte, que em va “como guante en mano”, doncs em permet:
1- Expresar-me artisticament
2- Potinejar coloraines
3- Pintar-me la cara
4- Torturar nens
Si, si. El punt quatre es important. Sobretot tal i com esta la societat avui en dia, especialment en paisos com aquest en el que jo visc, on els nens son sagrats, reencarnacio tots ells del Dalai Lama i de la mare que el va parir. Les pobres criatures que no trenquen mai un plat. Els nens, que dirigeixen la familia, que tenen el control de la casa i de les televisions (si, de les quatre o cinc televisions que es tenen, com a mitja, a les cases darrerament). Que van armats a les escoles, que han convertit la figura de la mare en la de la minyona/chofer que els porta amunt i avall a tots els partits de futbol, baseball i hockey, amb els sandwitchos, el suquet de poma (perque obligar-los a beure aigua de la font es un acte d’abus contra els drets del nen), i el yogurt. Els petits projectes de persona, que no poden sobreviure sense l’ultim model de PSP, (o sense el bolset Coach-per cert, puta rabia que em fa quan veig les nenes de 12 anys amb la merda de bosets de $300!) i que et demanen explicacions per tot, especialment, els fills de divorciats. Arruinar-te la vida es la seva missio. A ells, els hi dedico la meva tortura, camuflada d’entreteniment.
Aquest es el meu procedir:
Kame: Que vols que et pinti, maco?
Nen: Vull ser un tigre!
Kame: Aixo et picara al nas
Nen (arrufant el nas): uiiiii com picaaaa!
Kame (posant-li en pincell dins el nas): Calla i aguantat. I Estigue’t quiet!
Kame: i tu bonica? que vols?
Nena: Vull de princessa! rosa, amb floretes blanques i platejades, i els llavis vermells!
kame: De bruixa amb berruga peluda doncs!
Kame: I tu, xato, de que vols que et pinti?
Nen: De goblin
Kame: De conillet sigui!
Cal dir, que, entre les males besties, sempre es troba un diamant en brut. En el meu cas, la Nancy: ella volia un drac. I drac va tenir.
4 comments:
Magnific!!!!
I és que en el fons s'ho deixen fer tot ...
Quan es va ensorrar el Titanic, vàrem descobrir que al fons els nens no són tant mala gent.
PD: Les seves pintures són genials!
No, la veritat es que els nens del meu carrer (amb aguna excepcio) no son tan malcarats...
Pel que fa a la pintura de la cara, hi havia un, de sis anys, que ve i em diu: "em pots fer la cara com de calavera pero amb sang per tot arreu?" I jo li dic: "es clar home! com no?" Li pinto, pero al cap de 10 minuts torna:"Pots posar-me mes sang? que em surti del nas..."
El nen va tornar com quatre cops mes a "que li pintes mes sang..." al final casi li donc la pastilla de pintura vermella: "te home, te! refregate-la per la cara"!
Curios, pero en aquests, te's mires amb carinyo...
Ah!
Sali por la tele porque se enteraron de lo de la casa de material reciclado y vinieron a filmarla. Yo hemos salido en un documantal sobre arquitectura sostenible, y dos o tres veces en la tele (en las noticias...) y mogollon de periodicos.
Pero de genia nada...
Va, va, no siguis tant modesta ...
Post a Comment